Per primera vegada en anys, les dades de la desocupació a Ondara pareix que comencen a donar senyals de recuperació de l’ocupació en el municipi. Les dades de febrer tiren unes xifres de 920 persones desocupades en la localitat. En el mateix mes de 2013, el nombre de desocupats ascendia a 935. És la primera vegada, des que va començar la crisi, que les dades de la desocupació de febrer reflectixen una reducció interanual (-15) del nombre de parats de la localitat. Al llarg dels últims anys, s’havia incrementat sistemàticament la xifra de persones desocupades d’Ondara de forma interanual (en 2012, el nombre de parats al febrer va ser de 898; així com 859; 737; i 641, respectivament, des del 2011 fins al 2009, el que reflectia la tendència a l’augment de la desocupació dels últims anys). D’altra banda, una altra xifra destacable, feta pública per l’Alcalde d’Ondara, Ximo Ferrando, és el nombre de contractacions del mes de febrer del 2014 a Ondara, que ha ascendit a 345, mentres que les contractacions registrades al febrer del 2013 van ser 275; un increment “molt important”, segons Ferrando.

D’esta manera, amb la publicació de les dades de febrer del 2014, “s’aprecien, encara que siguen molt lleus, lleugers símptomes de recuperació en les xifres de la desocupació local”, segons ha manifestat l’Alcalde d’Ondara. En un mes com a febrer, que no es veu afectat ja per la  menor xifra de parats de gener (en el que la desocupació descendix a causa de la campanya nadalenca), es pot observar com la tendència a Ondara comença a invertir-se, i ja no augmenta, sinó que descendix, el nombre de desocupats de l’any passat a l’actual, al mateix temps que augmenten les contractacions.

Una tendència que és qualificada de “positiva” per l’Alcalde d’Ondara, Ximo Ferrando, el qual matisa que “si bé Ondara continua tenint una alta taxa de desocupació, ara, per primera vegada, s’observa que la tendència és a començar a reduir esta xifra, mes rere mes”. Ferrando ha expressat la seua confiança en què “les xifres del mes de març confirmen esta tendència i continue disminuint el nombre de parats en la localitat”. A més, ha manifestat que “esperem que ja estiguem en el camí de la recuperació”, tant econòmica com de l’ocupació, i s’ha mostrat convençut que “les polítiques que ha aplicat el Govern Estatal per a eixir de la crisi pareix que comencen a donar els seus fruits”.

 Ferrando ha recordat que “des de l’Equip de Govern sempre hem expressat la nostra voluntat política de prendre mesures contra la desocupació i intentar estar al costat dels ciutadans”. L’Alcalde ha reiterat “la necessitat que les administracions supramunicipals continuen prenent mesures dedicades a millorar la situació econòmica, ja que és l’única possibilitat que existix perquè es recupere la confiança i es tornen a crear llocs de treball”, a més “són els que realment tenen eixes competències encomanades”. Ximo Ferrando ha posat de manifest “el compromís de l’Equip de Govern per a impulsar mesures encaminades al foment de l’ocupació i la formació entre els desocupats”, i ha dit que “el treball que es realitza per a fomentar la creació d’empreses és la millor forma de fomentar l’ocupació”.

Ferrando, finalment,  ha reconegut que “Ondara podria estar sent un dels municipis on més coste veure la milloria quant a la reducció del nombre de parats, donat el perfil del ciutadà resident a Ondara”. En este sentit, l’Alcalde matisa que “el perfil del veí d’Ondara és, en estos moments, el d’una persona en edat laboral i demandant d’ocupació, mentres que en altres municipis semblants, la majoria dels seus ciutadans són d’edat més avançada o residents europeus, la qual cosa influïx de manera notable en els nivells de desocupació que tenen”. Ximo Ferrando s’ha referit a municipis de la costa o a altres en què durant anys s’han construït urbanitzacions de caràcter residencial, el perfil de ciutadà del qual “no és el de demandant d’ocupació”. Cas contrari al d’Ondara, el desenrotllament urbà del qual ha permés a persones d’altres municipis instal·lar-se en esta localitat, a causa de la seua situació geogràfica, sent principalment veïns en edat de treballar i demandants d’ocupació, el que ha generat una alta taxa de desocupació local durant la crisi.